Deien els romans que tots els camins duien cap a Roma, el centre del seu mon. Una part important de la humanitat es deguda als camins, a les vies de comunicació terrestres i al seu estat, allò que es sol dir urbanisme. Tal volta el nostre pobre no es un exemple de manteniment dels camins, ja que estan en un estat d´abandó preocupant. Peró no tan sols els camins rurals, si no les mateixes vies als nostre poble tenen un estat deplorable i no es fa res per solucionar-lo.
Pas per pas, la senyalització es en un estat precari a la majoria del poble, on als cantons conflictius els espills no se sap si servien per a millorar la visibilitat o be per a que alguna veïna puga maquillar-se. Les dos vies principals de la localitat, les mes amples i grans, o siga, la avinguda Sant Josep Obrer i la Primer de maig presenten el mateix aspecte des de que jo recorde, i fa mes de 20 anys. Pot ser per aquella època eren una meravella, però a dia de hui son espais mal aprofitats que no solucionen ni faciliten ni el aparcament de vehicles ni tampoc la seua mobilitat.
Un altre exemple, a Betxí el parc automobilístic ha crescut de manera quasi exponencial en els últims anys, on en cases on abans ni havia un cotxe per a tota la família ara ni han dos o tres. Açò es deu a la falta de transport public útil al poble, on per anar a qualsevol lloc fora de Betxí es necessita d´un vehicle. Al meu parèixer, amb algunes reformes es podria augmentar les places de aparcament en aquestes dos vies, solucionant molts dels problemes dels veïns i augmentant al mateix temps la zona peatonal, possibilitant tant la creació de terrasses publiques com de una zona per als vianants agradable tant per al betxinenc com per al visitant. Per suposat es tractaria d´una actuació ben estudiada, i que donaria solucions reals al poble, no com la recordada actuació sobre la plaça major, que es va quedar a mitat camí entre la utilització per a vianants exclusivament i la plaça taurina, essent poc practica i gens bonica la plaça resultant, que a més de no solucionar els problemes del centre, genera nous problemes de treball, amb el muntatge i desmuntatge, i de estacionament, on es pot aparcar a qualsevol lloc. Tal volta siga una idea bastant agosarada, però crec que tant la plaça major del poble, com algunes vies estretes del centre de Betxí deurien ser per a vianants, amb accés restringit a vehicles de carrega/descarrega i veïns.
Altre punt es les zones perilloses per a la conducció, que tots coneixem, posaré alguns exemples per si algú no els coneix, la entrada al poble per la 'citroen', un perill al qual cada poc de temps ni ha un colp, per sort no massa greus, i també es una zona on no ni ha pas per a vianants, i això que el polígon industrial es a l´altra banda i ni ha dones que per anar al magatzem a treballar van a peu jugant-se el físic, el pa i la vida fins i tot. Altra zona en un estat similar es la situada davant el bar 'els Collidors', on per experiència pròpia de treballar a la zona les ratlles pintades a terra son paper mullat i no ni ha un accident greu simplement per atzar, no per previsió. La entrada a Betxí centre, amb no massa bona visibilitat i on depenent don arribes, la situació es ben difícil per entrar i sortir. La sortida cap al camí d´onda, on cables que subjecten els postes de la llum son al mig la via publica, entre altres problemes, o les arribades a molts camins del poble bastants transitats, amb una senyalització e il·luminació precària, no responen a la necessitat de tots nosaltres.
Això pel que fa als vehicles, molts de nosaltres surtim habitualment del poble, la gent que te eixes coses. Tat que ni ha pobles amb un centre amb un encant molt gran, on totes les cases son mes o menys de la mateixa forma, i es respecta una jerarquia de colors i formes. Ara be, a Betxí, al menys al casc antic, o el que podríem entendre per ell, cadascú edifica seguint les normes que li venen en gana, sense seguir un ordre i amb un estil moltes voltes no diré de mal gust, pero que si trenca la armonia del lloc, si alguna vegada ha existit, tal volta seria hora de crear unes normes que impediren la creacio de edificis que trencaren la bellessa d´una plaça, un parc o una avinguda, respectant la llibertat dels propietaris esclar, pero amb uns minims i uns màxims. Altre punt seria la oferta de vivenda de protecció oficial i quins programes d´ajuda als joves i d´accés a la primera vivenda es promouen des de´l consistori, al meu parèixer no insuficients, si no inexistents, o algú coneix un programa de vivenda VPO a Betxí?
Per ultim, per acabar, encara que podríem estar bastant dies explicant allò que ens pareix que esta mal fet, es una vergonya que els camions de gran tonellatge seguisquen passant per dins de les zones habitades. Si es crea un parc industrial es per a que totes les empreses deixen de utilitzar les vies del centre urbà. Els camions de gran tonellatge necessiten maniobrabilitat, espai, son sorollosos i destrueixen els asfalt, i les seues faltes no tan sols les paguem entre tots, si no que també les patim. Si no com creieu que es fan els bonys al asfalt a zones com davant la 'michelin' o per la avinguda? De les bicicletes? Si les empreses no volen traslladar-se de lloc, com deurien fer, i traslladar-se als llocs habilitats per a elles, deurien assumir o vores obligades a assumir la reparació dels danys causats a la via publica, i deurien finançar un accés per a eixos transports per fora del poble evitant les vies normals de la població per als transports de grans mercaderies, evitant així molèsties i danys a la resta de la població.
Son nomes algunes notes sobre lo que es deuria millorar al meu parèixer. No soc il·lús, no es feina que es puga fer en quatre anys, ni en deu, ni en vint, ja que es tracta d´un abandó de la localitat de molts anys, tal volta no voluntari, si no per desconeixença o incapacitat, però abandó a la fi, i som els betxinencs els que eu patim però també els que eu permitim
dijous, 22 d’abril del 2010
dijous, 15 d’abril del 2010
Sobre la cultura...
Ah! la cultura. Possiblement la paraula que mes en llavis de les persones esta, sempre amb el seu us partidista es clar. La paraula mes prostituïda del nostre vocabulari, descomptant les que es referissen a la prostitució mateixa segurament.
Si be molt es parla de la mateixa, poc es fa per ella. Segurament, amb excuses com que es un gasto molt alt, o que costa molts diners, o simplement que no atrau a ningú, la cultura es una rèmora del ajuntament, abandonada i mantinguda en mínims i gracies al interes de associacions privades. Un afegit a les festes com a setmana cultural, mitjançant la qual s´intenta justificar les accions, però fins i tot la lluentor de la setmana gran del poble li han llevat actualment. I els pocs actes que es fan, sempre amb mitjans precaris, qui no recorda per exemple la actuació de Jeremy Williams al frontó fa dos anys, amb un equip musical paupèrrim, o quan a 'Pot de plom' se´l fa actuar a un auditori xicotet per a la demanda del public, nomes dos notes entre les moltes que tots coneixem.
I arribem al auditori. Jo he viscut a molts llocs, mes grans, i mes xicotets que Betxí, i puc dir-lo, es un auditori xicotet per a les necessitats del poble. Eu diu la gent que va a la presentació de les festes, on entre musics, autoritats i família no hi cap ningú, eu diuen els musics, que no poden actuar amb les comoditats esperades. Peró de moment no es pot arreglar un auditori nou, de pocs anys, i si es greu el fet de que sigui petit, mes greu encara es no traure-li rendiment. Jo recorde quan era petit al poble on vivia que en divendres l´ajuntament d´allà, i nomes tenia 7000 habitants el poble, oferia teatre a tots, gratuïtament. Companyies amateurs i econòmiques permetien presenciar adaptacions de Cervantes, Shakespeare, i obres tant clàssics dels autors del lloc, gallecs en aquell lloc, com d´autors clàssics tant espanyols com estrangers. Moltes vegades juntament amb l'institut i els encarregats de literatura, filosofia o qualsevol rama que poguera exercitar la ment dels joves, i també dels majors, i enriquir-la, s´acordaven les obres a representar i així s ´aprofitava el temps dels estudiants per a conèixer els clàssics, i dels majors per a recordar.
No tan sols deu considerar-se cultura allò que pot realitzar-se dintre el auditori, també actuacions musicals en dates celebrades, o les celebracions on el poble de Betxí es manifeste majoritàriament, deu tindre aquesta consideració. El teatre, la pintura, la musica, les lletres son les arts que deuen impulsar-se amb una política activa. No tan sols es fer els actes, si no publicitar-los, donar-los a conèixer i aconseguir que la gent conega quan es fan. També es deurien recolzar totes les iniciatives de caràcter cultural per part de penyes, fundacions o grups organitzats de gent, per continuar enriquint la oferta del nostre poble. El recolzament de aquestes iniciatives deuria ser tan gran com el que reben propostes festives o esportives.
Tal volta, ja que tenim una pagina web del ajuntament, aquesta deuria oferir una oferta cultural, mitjançant un treball actualitzat i amb coneixement de causa, tant de les ofertes al poble, com les mes destacades de la rodalia, de forma que pugues qui estiga interessat amb un clic d´ordinador conèixer quines son les seues opcions.
I com a centre cultural, la biblioteca pública deuria ser una realitat on la gent poguera anar a llegir la premsa diari, aprofitant el seu emplaçament amb un jardí acondicionat per a llegir a l'ombra, i fins i tot prendre algun refresc o cafè. Els estudiants principalment i també tot aquell que vulgues deuria poder tenir accés a Internet des d'aquest edifici, tant mitjançant ordinadors habilitats a tal efecte al edifici, com per una ret wifi de lliure accés i gratuïta, que podria impulsar-se com a servici per a tot el poble, amb un preu reduït i comptat dins els impostos locals. fins i tot deuria comptar aquest centre de formació i cultura amb habitacions habilitades per a reunions de les associacions culturals amb els encarregats de la cultura al consistori i per a tots aquells que tingueren la necessitat de reunir-se o fer un treball amb grup, per no dir que un catàleg de les obres actualitzat seria necessari per a poder consultar totes les obres del centre.
Aquestes son algunes idees pròpies, moltes seran de difícil rendiment, però la cultura no deu valorar-se com si de un negoci o una empresa es tractes, ja que es una inversió en el futur del nostre poble, en la educació i en la diversió sana. Es cara, tant com es vulga presentar, però si compleix el seu objectiu, es el gasto mes barat que mai es realitzara. Tal volta siga car encendre les llums del auditori, o alquilar un equip de musica adequat, o be dur una companyia amateur per a realitzar una serie de obres amb poc de public, però personalment considere que es mes car no fer res, o fer lo mínim com fins ara.
Si be molt es parla de la mateixa, poc es fa per ella. Segurament, amb excuses com que es un gasto molt alt, o que costa molts diners, o simplement que no atrau a ningú, la cultura es una rèmora del ajuntament, abandonada i mantinguda en mínims i gracies al interes de associacions privades. Un afegit a les festes com a setmana cultural, mitjançant la qual s´intenta justificar les accions, però fins i tot la lluentor de la setmana gran del poble li han llevat actualment. I els pocs actes que es fan, sempre amb mitjans precaris, qui no recorda per exemple la actuació de Jeremy Williams al frontó fa dos anys, amb un equip musical paupèrrim, o quan a 'Pot de plom' se´l fa actuar a un auditori xicotet per a la demanda del public, nomes dos notes entre les moltes que tots coneixem.
I arribem al auditori. Jo he viscut a molts llocs, mes grans, i mes xicotets que Betxí, i puc dir-lo, es un auditori xicotet per a les necessitats del poble. Eu diu la gent que va a la presentació de les festes, on entre musics, autoritats i família no hi cap ningú, eu diuen els musics, que no poden actuar amb les comoditats esperades. Peró de moment no es pot arreglar un auditori nou, de pocs anys, i si es greu el fet de que sigui petit, mes greu encara es no traure-li rendiment. Jo recorde quan era petit al poble on vivia que en divendres l´ajuntament d´allà, i nomes tenia 7000 habitants el poble, oferia teatre a tots, gratuïtament. Companyies amateurs i econòmiques permetien presenciar adaptacions de Cervantes, Shakespeare, i obres tant clàssics dels autors del lloc, gallecs en aquell lloc, com d´autors clàssics tant espanyols com estrangers. Moltes vegades juntament amb l'institut i els encarregats de literatura, filosofia o qualsevol rama que poguera exercitar la ment dels joves, i també dels majors, i enriquir-la, s´acordaven les obres a representar i així s ´aprofitava el temps dels estudiants per a conèixer els clàssics, i dels majors per a recordar.
No tan sols deu considerar-se cultura allò que pot realitzar-se dintre el auditori, també actuacions musicals en dates celebrades, o les celebracions on el poble de Betxí es manifeste majoritàriament, deu tindre aquesta consideració. El teatre, la pintura, la musica, les lletres son les arts que deuen impulsar-se amb una política activa. No tan sols es fer els actes, si no publicitar-los, donar-los a conèixer i aconseguir que la gent conega quan es fan. També es deurien recolzar totes les iniciatives de caràcter cultural per part de penyes, fundacions o grups organitzats de gent, per continuar enriquint la oferta del nostre poble. El recolzament de aquestes iniciatives deuria ser tan gran com el que reben propostes festives o esportives.
Tal volta, ja que tenim una pagina web del ajuntament, aquesta deuria oferir una oferta cultural, mitjançant un treball actualitzat i amb coneixement de causa, tant de les ofertes al poble, com les mes destacades de la rodalia, de forma que pugues qui estiga interessat amb un clic d´ordinador conèixer quines son les seues opcions.
I com a centre cultural, la biblioteca pública deuria ser una realitat on la gent poguera anar a llegir la premsa diari, aprofitant el seu emplaçament amb un jardí acondicionat per a llegir a l'ombra, i fins i tot prendre algun refresc o cafè. Els estudiants principalment i també tot aquell que vulgues deuria poder tenir accés a Internet des d'aquest edifici, tant mitjançant ordinadors habilitats a tal efecte al edifici, com per una ret wifi de lliure accés i gratuïta, que podria impulsar-se com a servici per a tot el poble, amb un preu reduït i comptat dins els impostos locals. fins i tot deuria comptar aquest centre de formació i cultura amb habitacions habilitades per a reunions de les associacions culturals amb els encarregats de la cultura al consistori i per a tots aquells que tingueren la necessitat de reunir-se o fer un treball amb grup, per no dir que un catàleg de les obres actualitzat seria necessari per a poder consultar totes les obres del centre.
Aquestes son algunes idees pròpies, moltes seran de difícil rendiment, però la cultura no deu valorar-se com si de un negoci o una empresa es tractes, ja que es una inversió en el futur del nostre poble, en la educació i en la diversió sana. Es cara, tant com es vulga presentar, però si compleix el seu objectiu, es el gasto mes barat que mai es realitzara. Tal volta siga car encendre les llums del auditori, o alquilar un equip de musica adequat, o be dur una companyia amateur per a realitzar una serie de obres amb poc de public, però personalment considere que es mes car no fer res, o fer lo mínim com fins ara.
diumenge, 4 d’abril del 2010
Sobre el títol del blog i el seu significat.
Sobre el títol del blog, poques coses es poden dir. Varies son les fonts d´inspiració del mateix, sobretot la obra clàssica 'l Odissea' de Homer, però mes encara per la poesia de Kavafis i el seu poema anomenat Itaca, tant en l´original com la magnifica versió de Lluís Llach.
El poema de Kavafis:
Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Els Lestrígons i els Cíclops,
l’aïrat Posidó, no te n’esfereeixis:
són coses que en el teu camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se’t manté alt, si una
emoció escollida
et toca l’esperit i el cos alhora.
Els Lestrígons i els Cíclops,
el feroç Posidó, mai no serà que els topis
si no els portes amb tu dins la teva ànima,
si no és la teva ànima que els dreça davant teu.
Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d’estiu
que, amb quina delectança, amb quina joia!
entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
que et puguis aturar en mercats fenicis
i comprar-hi les bones coses que s’hi exhibeixen,
corals i nacres, mabres i banussos
i delicats perfums de tota mena:
tanta abundor com puguis de perfums delicats;
que vagis a ciutats d’Egipte, a moltes,
per aprendre i aprendre dels que saben.
Sempre tingues al cor la idea d’Ítaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que t’hagi de dar riqueses Ítaca.
Ítaca t’ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca t’hagi enganyat.
Savi com bé t’has fet, amb tanta experiència,
ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.
La versio de Llach:
http://www.youtube.com/watch?v=eCz0y-IXbdc
Que cadascun tregui les seves conclusions
El poema de Kavafis:
Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Els Lestrígons i els Cíclops,
l’aïrat Posidó, no te n’esfereeixis:
són coses que en el teu camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se’t manté alt, si una
emoció escollida
et toca l’esperit i el cos alhora.
Els Lestrígons i els Cíclops,
el feroç Posidó, mai no serà que els topis
si no els portes amb tu dins la teva ànima,
si no és la teva ànima que els dreça davant teu.
Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d’estiu
que, amb quina delectança, amb quina joia!
entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
que et puguis aturar en mercats fenicis
i comprar-hi les bones coses que s’hi exhibeixen,
corals i nacres, mabres i banussos
i delicats perfums de tota mena:
tanta abundor com puguis de perfums delicats;
que vagis a ciutats d’Egipte, a moltes,
per aprendre i aprendre dels que saben.
Sempre tingues al cor la idea d’Ítaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que t’hagi de dar riqueses Ítaca.
Ítaca t’ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca t’hagi enganyat.
Savi com bé t’has fet, amb tanta experiència,
ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.
La versio de Llach:
http://www.youtube.com/watch?v=eCz0y-IXbdc
Que cadascun tregui les seves conclusions
Sobre la Transbetxí, les festes i la gent.
Quants de vosaltres eu assistit a pobles del voltant, per tota la provincià i el País Valencià, a una festa típica de la localitat que visiteu? Dies de diversió local, on no tan sols ni ha actes pensats per a la població del mateix lloc, si no també es dedica imaginació a atraure visitants. Es una forma de no tan sols donar a conèixer el poble, si no de aconseguir un prestigi que sempre es positiu per a qualsevol activitat, tanmateix que es una forma de crear ingressos per al comerç local.
No es el nostre poble un lloc alie a aquesta mena de festivitats. Ara mateix en pocs dies tindrem una que podria ven be assolir aquesta funció, i no seria la única. Es tracta aquesta de una activitat mig lúdica, mig esportiva, que també atrau a molts visitants de fora, però que en tots els anys que du realitz anse no deixa de vores des de un enfocament amateur, sense la projecció local que deuria assolir, la TransBetxí. Conste per davant que la meua critica no va cap ni contra la organització de la prova, que fa un treball admirable, si no cap a la forma de preparar el cap de setmana per tot lo que refereix al poble de Betxí i als seus responsables.
Tal volta el meu plantejament no siga compartit per la majoria de la gent, però des de la meua perspectiva,qualsevol activitat que reunís a la gran majoria del poble en un ambient lúdic, forma part de les festes del poble, i com a tals entenc Festes de Setembre, Festes d'Agost, Sant Antoni, Carnestoltes o Cap d´Any, i la ja anomenada TransBetxí. Tal volta siga per que quan assistisc a les celebracions de aquestes dates o similars en altres pobles, dins la nostra provincià sense anar mes lluny, si encontre que dites festivitats, amb mes o menys pressupost i amb mes o menys imaginació e implicació tenen la consideració de festes del poble. I no son una obligació que es soluciona amb mes o menys improvisació, si no que la regidoria encarregada d'aquestes funcions a qualsevol lloc s´encarrega de crear una programació de qualitat, que no esta renyida amb els cost de la mateixa, ja que es mes una qüestió d`implicació i coneixements.
Molts serien els exemples que vindrien al cap, no tan sols al meu, i moltes les idees que sorgirien de la ment de la gent del nostre poble respecte a com millorar aquests actes, ja que festes no son tan sols la tercera setmana de setembre, però en aquesta ocasió nomes em centraré a la TransBetxí.
Es la TransBetxí un acte que dura per al public un cap de setmana, no així per als participants. Un cap de setmana al qual no tan sols la gent de Betxí, si no de les rodalies visita tant el centre de la nostra localitat com el seu terme. Els camins rurals, dels quals no comentaré el estat de conservació, es veuen així massificats i amb un gran pas de vehicles, saturant les places de aparcament i generant un gran risc per als visitants. No s'acoten zones de aparcament que permeta el accés a la proba, ni es regula el pas de vehicles, lo que convertís el terme de Betxí en una especie de jungla on cadascun deu solventar-se per tornar sencer tant ell com els seus vehicles. Tal volta per a eixos dies es podria habilitar alguna mena de transport public, amb una tarifa acceptable, al estil de com es fa en altres llocs mes petits amb festes típiques, i així reduir tota la problemàtica del transport. El condicionament de les zones per on pasará la proba també deuria ser una obligació en els temps en els que estem, dotant-les tant de recol·lectors per les escombraries com de sanitaris, per que la gent te necessitats, i si a altres festes eu veiem, en casetes mòbils per exemple a Magdalena, es que el nostre poble no seu pot permitir?
Per altra banda, la gent que acudís a la proba deuria poder gaudir d´una serie de activitats mes o menys temàtiques, que a les hores d´esplai poguera entretindre'ls, creant una especie de parc on poder sentir de prop la peculiaritat de la festa, poder menjar o beure amb tranquil·litat i on els comerços locals pogueren oferir els seus productes per al public, incloent bars i restaurants interessats, naturalment el beneficiats mes nombrosos.
Per altra banda, a qualsevol poble, per xicotet que siga, en un dia assenyalat com deuríem considerar el segon cap de setmana de pasqua, es manté una serie de activitats culturals i de oci per tal de entretindre als assistents, convertint la assistència a la proba en un dia de esplai que continua una volta finalitzada la proba com a tal. Una idea per exemple seria la realització d´un sopar de popular on els participantss i el public compartira taula i conversa. Podria ser gratuït per als participants i amb un preu raonable per a la resta, i finalitzaria amb algun tipus de actuació musical, que creara un ambient de festa típic de la nostra cultura, com seria una orquestra per exemple. Tot açò ajudaria a crear una activitat mes atractiva i a potenciar la imatge del poble, a mes de generar ingressos per al comerç local.
Son aquestes les meues idees, que per suposat no espere que agraden a tots, però que les pose damunt la taula per a poder tots sumar i millorar la situació. Per contra, la realitat del dia de hui es un acte que es fa d´aquelles maneres, amb una organització que fa un treball admirable amb la ajuda que obté per a no perdre aquesta tradició recent però estimada, i que cada grup d´amics viu de forma aïllada, i on molts cops fins i tot es dubta de la seua realització per falta d´implicació i per una gran improvisació. Si dus convidats de fora, ja pots encomanar-te a Deu per que no li faja falta un bany, per que en eixe cas gaudira de la tradició local de pisar al canto, darrere un cotxe o al camp ( gran avanç en ple segle XXI), i on per acudir a presenciar les probes gastaràs mes temps aparcant el cotxe, sempre de forma miraculosa i amb molta sort i risc ( i ni ha que aplaudir que amb tan civisme la gent del poble du el cotxe ple en aquestes cites) i on no ha passat cap desgracia major per causa de la sort, no per la previsió (i hem referisc al public, no a la prova).
Tal volta deuria cambiar-se la mentalitat de que nomes son festes a setembre, per que amb eixe punt de vista, de nomes una setmana ( i a vegades quina setmana mes 'bona' ens oferissen) tal volta no faja falta una regidoria ni un pressupost tan gran.
No es el nostre poble un lloc alie a aquesta mena de festivitats. Ara mateix en pocs dies tindrem una que podria ven be assolir aquesta funció, i no seria la única. Es tracta aquesta de una activitat mig lúdica, mig esportiva, que també atrau a molts visitants de fora, però que en tots els anys que du realitz anse no deixa de vores des de un enfocament amateur, sense la projecció local que deuria assolir, la TransBetxí. Conste per davant que la meua critica no va cap ni contra la organització de la prova, que fa un treball admirable, si no cap a la forma de preparar el cap de setmana per tot lo que refereix al poble de Betxí i als seus responsables.
Tal volta el meu plantejament no siga compartit per la majoria de la gent, però des de la meua perspectiva,qualsevol activitat que reunís a la gran majoria del poble en un ambient lúdic, forma part de les festes del poble, i com a tals entenc Festes de Setembre, Festes d'Agost, Sant Antoni, Carnestoltes o Cap d´Any, i la ja anomenada TransBetxí. Tal volta siga per que quan assistisc a les celebracions de aquestes dates o similars en altres pobles, dins la nostra provincià sense anar mes lluny, si encontre que dites festivitats, amb mes o menys pressupost i amb mes o menys imaginació e implicació tenen la consideració de festes del poble. I no son una obligació que es soluciona amb mes o menys improvisació, si no que la regidoria encarregada d'aquestes funcions a qualsevol lloc s´encarrega de crear una programació de qualitat, que no esta renyida amb els cost de la mateixa, ja que es mes una qüestió d`implicació i coneixements.
Molts serien els exemples que vindrien al cap, no tan sols al meu, i moltes les idees que sorgirien de la ment de la gent del nostre poble respecte a com millorar aquests actes, ja que festes no son tan sols la tercera setmana de setembre, però en aquesta ocasió nomes em centraré a la TransBetxí.
Es la TransBetxí un acte que dura per al public un cap de setmana, no així per als participants. Un cap de setmana al qual no tan sols la gent de Betxí, si no de les rodalies visita tant el centre de la nostra localitat com el seu terme. Els camins rurals, dels quals no comentaré el estat de conservació, es veuen així massificats i amb un gran pas de vehicles, saturant les places de aparcament i generant un gran risc per als visitants. No s'acoten zones de aparcament que permeta el accés a la proba, ni es regula el pas de vehicles, lo que convertís el terme de Betxí en una especie de jungla on cadascun deu solventar-se per tornar sencer tant ell com els seus vehicles. Tal volta per a eixos dies es podria habilitar alguna mena de transport public, amb una tarifa acceptable, al estil de com es fa en altres llocs mes petits amb festes típiques, i així reduir tota la problemàtica del transport. El condicionament de les zones per on pasará la proba també deuria ser una obligació en els temps en els que estem, dotant-les tant de recol·lectors per les escombraries com de sanitaris, per que la gent te necessitats, i si a altres festes eu veiem, en casetes mòbils per exemple a Magdalena, es que el nostre poble no seu pot permitir?
Per altra banda, la gent que acudís a la proba deuria poder gaudir d´una serie de activitats mes o menys temàtiques, que a les hores d´esplai poguera entretindre'ls, creant una especie de parc on poder sentir de prop la peculiaritat de la festa, poder menjar o beure amb tranquil·litat i on els comerços locals pogueren oferir els seus productes per al public, incloent bars i restaurants interessats, naturalment el beneficiats mes nombrosos.
Per altra banda, a qualsevol poble, per xicotet que siga, en un dia assenyalat com deuríem considerar el segon cap de setmana de pasqua, es manté una serie de activitats culturals i de oci per tal de entretindre als assistents, convertint la assistència a la proba en un dia de esplai que continua una volta finalitzada la proba com a tal. Una idea per exemple seria la realització d´un sopar de popular on els participantss i el public compartira taula i conversa. Podria ser gratuït per als participants i amb un preu raonable per a la resta, i finalitzaria amb algun tipus de actuació musical, que creara un ambient de festa típic de la nostra cultura, com seria una orquestra per exemple. Tot açò ajudaria a crear una activitat mes atractiva i a potenciar la imatge del poble, a mes de generar ingressos per al comerç local.
Son aquestes les meues idees, que per suposat no espere que agraden a tots, però que les pose damunt la taula per a poder tots sumar i millorar la situació. Per contra, la realitat del dia de hui es un acte que es fa d´aquelles maneres, amb una organització que fa un treball admirable amb la ajuda que obté per a no perdre aquesta tradició recent però estimada, i que cada grup d´amics viu de forma aïllada, i on molts cops fins i tot es dubta de la seua realització per falta d´implicació i per una gran improvisació. Si dus convidats de fora, ja pots encomanar-te a Deu per que no li faja falta un bany, per que en eixe cas gaudira de la tradició local de pisar al canto, darrere un cotxe o al camp ( gran avanç en ple segle XXI), i on per acudir a presenciar les probes gastaràs mes temps aparcant el cotxe, sempre de forma miraculosa i amb molta sort i risc ( i ni ha que aplaudir que amb tan civisme la gent del poble du el cotxe ple en aquestes cites) i on no ha passat cap desgracia major per causa de la sort, no per la previsió (i hem referisc al public, no a la prova).
Tal volta deuria cambiar-se la mentalitat de que nomes son festes a setembre, per que amb eixe punt de vista, de nomes una setmana ( i a vegades quina setmana mes 'bona' ens oferissen) tal volta no faja falta una regidoria ni un pressupost tan gran.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)