Ah! la cultura. Possiblement la paraula que mes en llavis de les persones esta, sempre amb el seu us partidista es clar. La paraula mes prostituïda del nostre vocabulari, descomptant les que es referissen a la prostitució mateixa segurament.
Si be molt es parla de la mateixa, poc es fa per ella. Segurament, amb excuses com que es un gasto molt alt, o que costa molts diners, o simplement que no atrau a ningú, la cultura es una rèmora del ajuntament, abandonada i mantinguda en mínims i gracies al interes de associacions privades. Un afegit a les festes com a setmana cultural, mitjançant la qual s´intenta justificar les accions, però fins i tot la lluentor de la setmana gran del poble li han llevat actualment. I els pocs actes que es fan, sempre amb mitjans precaris, qui no recorda per exemple la actuació de Jeremy Williams al frontó fa dos anys, amb un equip musical paupèrrim, o quan a 'Pot de plom' se´l fa actuar a un auditori xicotet per a la demanda del public, nomes dos notes entre les moltes que tots coneixem.
I arribem al auditori. Jo he viscut a molts llocs, mes grans, i mes xicotets que Betxí, i puc dir-lo, es un auditori xicotet per a les necessitats del poble. Eu diu la gent que va a la presentació de les festes, on entre musics, autoritats i família no hi cap ningú, eu diuen els musics, que no poden actuar amb les comoditats esperades. Peró de moment no es pot arreglar un auditori nou, de pocs anys, i si es greu el fet de que sigui petit, mes greu encara es no traure-li rendiment. Jo recorde quan era petit al poble on vivia que en divendres l´ajuntament d´allà, i nomes tenia 7000 habitants el poble, oferia teatre a tots, gratuïtament. Companyies amateurs i econòmiques permetien presenciar adaptacions de Cervantes, Shakespeare, i obres tant clàssics dels autors del lloc, gallecs en aquell lloc, com d´autors clàssics tant espanyols com estrangers. Moltes vegades juntament amb l'institut i els encarregats de literatura, filosofia o qualsevol rama que poguera exercitar la ment dels joves, i també dels majors, i enriquir-la, s´acordaven les obres a representar i així s ´aprofitava el temps dels estudiants per a conèixer els clàssics, i dels majors per a recordar.
No tan sols deu considerar-se cultura allò que pot realitzar-se dintre el auditori, també actuacions musicals en dates celebrades, o les celebracions on el poble de Betxí es manifeste majoritàriament, deu tindre aquesta consideració. El teatre, la pintura, la musica, les lletres son les arts que deuen impulsar-se amb una política activa. No tan sols es fer els actes, si no publicitar-los, donar-los a conèixer i aconseguir que la gent conega quan es fan. També es deurien recolzar totes les iniciatives de caràcter cultural per part de penyes, fundacions o grups organitzats de gent, per continuar enriquint la oferta del nostre poble. El recolzament de aquestes iniciatives deuria ser tan gran com el que reben propostes festives o esportives.
Tal volta, ja que tenim una pagina web del ajuntament, aquesta deuria oferir una oferta cultural, mitjançant un treball actualitzat i amb coneixement de causa, tant de les ofertes al poble, com les mes destacades de la rodalia, de forma que pugues qui estiga interessat amb un clic d´ordinador conèixer quines son les seues opcions.
I com a centre cultural, la biblioteca pública deuria ser una realitat on la gent poguera anar a llegir la premsa diari, aprofitant el seu emplaçament amb un jardí acondicionat per a llegir a l'ombra, i fins i tot prendre algun refresc o cafè. Els estudiants principalment i també tot aquell que vulgues deuria poder tenir accés a Internet des d'aquest edifici, tant mitjançant ordinadors habilitats a tal efecte al edifici, com per una ret wifi de lliure accés i gratuïta, que podria impulsar-se com a servici per a tot el poble, amb un preu reduït i comptat dins els impostos locals. fins i tot deuria comptar aquest centre de formació i cultura amb habitacions habilitades per a reunions de les associacions culturals amb els encarregats de la cultura al consistori i per a tots aquells que tingueren la necessitat de reunir-se o fer un treball amb grup, per no dir que un catàleg de les obres actualitzat seria necessari per a poder consultar totes les obres del centre.
Aquestes son algunes idees pròpies, moltes seran de difícil rendiment, però la cultura no deu valorar-se com si de un negoci o una empresa es tractes, ja que es una inversió en el futur del nostre poble, en la educació i en la diversió sana. Es cara, tant com es vulga presentar, però si compleix el seu objectiu, es el gasto mes barat que mai es realitzara. Tal volta siga car encendre les llums del auditori, o alquilar un equip de musica adequat, o be dur una companyia amateur per a realitzar una serie de obres amb poc de public, però personalment considere que es mes car no fer res, o fer lo mínim com fins ara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada