La fi dels dies.

L’últim cotxe es va parar l’any 2015. No hi havia benzina per a més. La gent va haver de tornar a emprar vehicles oblidats, com el carro, o animals de carrega, com el cavall, igual que a l’antiguitat. A més a més, les mercaderies no arriben als mercats sense fer-se roines, ja que tardaven molts dies a fer el camí que amb vehicles a motor només costava unes hores.
Feia uns anys la falta de petroli havia provocat la guerra entre els països productors i els consumidors, tots de l’anomena’t primer món. Coma conseqüència la detonació dels projectils nuclears va dur que molts camps es tornaren improductius.
Desprès d’aquesta situació, moltes persones arreu del planeta patiren fam enfermetats i un dur hivern nuclear. Tota aquella situació no afavorí el creixement de les manades d’animals de carrega, i provoca que a hui en dia es diga que qui té un cavall, te un tresor.
Hui en dia vivim a coves, i la neu i el gel governen on abans hi havia camps de tarongers. Les cases del segle XX no estaven preparades per al hivern al País Valencià. Tant sols uns pocs hem sobreviscut al cataclisme. Cada vegada n’hi ha menys menjar. Alguns ja es mengen els morts, però no en tenim molts.